Cementiris

GUIA D'UN CEMENTIRI RURAL

Aquí només s'hi pot venir els dies
assenyalats (la resta de l'any tanquen).

En aquest lloc no es designen els morts
ja que esdevenen, cada any, un record,
viu. En el fons tothom sap que és veí
de l'altre, fins i tot del que contempla
la vida des del seu racó marmori.

Així, el cementiri es converteix
en un local més que el poble conserva,
com els diversos bars on recuperen
l'oblit, com els pocs bancs en què no es fa
cap gestió, només s'hi tafaneja.

Un cementiri rural no és cap línia
divisòria, no separa els vius
dels morts, sinó dos diferents estadis
d'una mateixa situació
que els habitants, com a veïns, relleven.

Xavier Farré

GUIA D'UN CEMENTIRI URBÀ

L’anonimat de les persones mudes
és el canvi més freqüent en aquest
banc on les gestions no fan fallida.

Gairebé sempre hi ha gent que passeja,
gent que reflexiona, gent que plora,
gent que profundament no sap comprendre
per quin motiu es trobn en aquesta
solitud augmentada en miralls
trencats per unes lletres que no volen
dir res, dates que la història perd.

Els cementiris urbans són reflexos
de les seves ciutats que es fan presents
al llarg de tots els dies i les nits.

Un cementiri urbà és una frontera
que separa la solitud humana
de l’anònima solitud de l’ànima.

Xavier Farré