dites de tardor

SETEMBRE

Bon temps pel setembre, millor pel desembre.
Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà.
Juliol blader, setembre raïmer.
La lluna setembral és la més clara de l’any.
Pel setembre cull les pomes, abans no vinguin les bromes.
Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural.
El setembre s’emporta els ponts o eixuga les fonts.
Per sant Miquel, el berenar se’n puja al cel.

TARDOR

A la tardor, ni fred ni calor.
La tardor porta tristor.
Per la tardor no feu festa major.
Per sant Sirvent acaba la tardor i comença l’Advent.
Pluja de tardor, pluja de saó.
Si plou per sant Bartomeu, bona tardor tindreu.
Tardor i hivern, per al vell, temps d’infern.
Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera.

Platja de tardor (Xavier Amorós)

29 de setembre de 1988

Botigues de mar 1987-1989

Sóc, plantat, a la platja plena de sol, en ple migdia. La Sònia, tres metres més enllà, esvelta i alzinada, contempla l'horitzó amb els ulls entreoberts. La mar és resplendent; l'aigua, enlluerna.

El sol ja no rosteix. És un sol que no crema: és el sol de setembre, que acull càlidament, que t'amanyaga. Carrega l'aire de tebiors aturades, de tebiors candoroses, de partícules flonges, com una pols de caixmir que s'esvaís entre clarors afables.

A la platja d'avui, -la platja del dissabte- hi ha molta gent, a grups, que no es destorben, que reposen molt quiets, somrient, en silenci, a tanta lluminària, rebent la sal i l'or com un regal que estimen. La festa de setembre abasta els horitzons, sense calitja que la torbi, sense un núvol hostil, amb tots els finestrals de la rosa dels vents oberts de bat a bat. Tothom adora el sol, com si la platja fos un enorme oratori, com si s'entreveiés el paradís perdut o, si més no, el seu trailer.

Arriba, temps enllà, amb el sol dalt de tot, una brisa frescal, feta garbí seràfic, talment una incessant desfilada de pètals, màgicament soldat, sense plecs ni costures, que et passa per la pell amb sol acumulat i que t'amoixa igual que la gata d'angora més manyaga, sortil

lera de tacte sedós i vegetal, Mata-Hari vinguda, no exactament del glaç, sinó, potser, del fons d'una boixeda.

I a l'instant, et revé, com de sorpresa, la idea d'un record fet olor de setembre posat sota d'un bosc, d'un bosc del mateix Camp, sense allunyar-nos gaire. És llavors quan retornen les paraules majors: la veu del Ramon Gomis, parlant, ahir, d'aquell Paisatge de tardor, en un ajuntament també vestit de festa.

setembre

El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.
Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent 
ni la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.

Miquel Martí i Pol