LES ARANYES I LA NIT DE NADAL

A la nit de Nadal, poc després de néixer l’Infant Jesús tothom va anar a portar-li presents, els pastors li duien formatges, xaiets, mantega... d’altres li oferien llet, pa, peixos... alguns confiters li portaven xocolata, torrons, galetes... una pagesa li oferia un pollastre, un cistell de pastanagues... uns nens li donaven dibuixos, treballs manuals, fins i tot una colla li cantaven nadales... passada la mitja nit tots cansats per la festa, la caminada i l’espera van anar a dormir.

Va ser quan al mig d’aquell silenci els animals que eren per allà també van oferir a l’Infant Jesús tot allò que tenien o sabien fer; un canari va fer uns refilets i una cantarella com mai no s’havia sentit enlloc, uns gatets li van dur els seus cascavells mentre amb la cua li feien manyagues, un gos es va posar dret sobre les seves potes del darrera i va començar a ballar una divertida dansa que va fer somriure a l’Infant, uns xais petits amb la seva llaneta li cobrien els peuets i li donaven escalfor; tots miraven de fer-li alguna cosa, fins que van arribar les aranyes; en veure-les, els altres animals van posar una cara estranya, un xic com de fàstic o desagradable, qui sap que oferirien aquelles bestioles tan lletges! De seguida les aranyes es van enfilar al sostre i tot filant, filant van anar teixint diferents fils de teranyina de color gris que penjaven per aquí i per allà.

Que lleig!, deien alguns animals.

Però elles no paraven de treballar, allò era tot el que sabien fer i ho feien el millor possible, però els altres se’n reien o feien mofa.

L’Infant Jesús, content com estava i agraït ja que sabia que allò era el millor present que podien oferir les aranyes, va alçar la mà, i beneint els animalots i els fils de teranyina, aquestes es van convertir en colors platejats i plens de llum que van ser l’admiració de totes les altres bestioles.

I encara avui en dia, es recorda aquest fet de les aranyes, i quan s’adorna l’arbre de Nadal se li pengen fils prims com llàgrimes, llargs, lluents, daurats o platejats que li donen una bellesa gairebé màgica i lluminosa.

Ramon Fuster i Rabés – “Celebrem el Nadal”